La consagració de la primavera

 

 

Una nova mirada sobre la llegenda original, un ritu col·lectiu en què la dona no es presenta com a víctima sinó que és l’artífex del seu propi sacrifici impulsada per la música.

 

Aquesta consagració reflexiona sobre el plaer i els diferents rols en què la dona se situa. En una societat en la que l’erotisme és un fet present i explícit, s’investiga en tots els llocs intermedis fins arribar a un clímax. Una apologia al plaer des del cos, un cos viu i lliure, allunyat de les imatges estereotipades que es projecten socialment sobre aquest.